La por és tan antiga com la pròpia humanitat. Una emoció que, encara que no té massa bona fama, en veritat és la que ens protegeix de situacions potencialment perilloses al llarg de tota la vida. Durant la infantesa és molt habitual que els menuts desenvolupen temors de coses molt concretes, com ara, la separació de les persones de referència, la foscor o, fins i tot, l’aigua. Quantes criatures criden els pares de nit perquè els ha espantat una ombra a l’habitació? Quantes temen el seu primer dia d’escola? No hem de menysprear aquesta emoció. Podem ajudar-los a gestionar-la millor. A continuació arrepleguem algunes recomanacions que poden ser molt útils així com una sèrie de propostes literàries a través de les quals aprendre com podem enfrontar-nos a les pors.
Por o fòbia?
Segons la Asociación Española de Pediatría s’ha de diferenciar entre el que es considera por i el que seria una fòbia. Sobre la por, apunten que es tracta d’una emoció desagradable provocada per la percepció d’un perill. Un perill que pot ser real o imaginat, i pot situar-se tant en el present com en el futur. Aquestes pors “irracionals” són, sovint, passatgeres i desapareixen a mida que els infants creixen i maduren sense l’ajuda externa per part d’un professional. Són el que es coneixen com a “pors del desenvolupament”. Després apareixeran unes altres pors al llarg de la vida que ens ajudaran a adaptar-nos a les noves circumstàncies vitals.
Les pors infantils solen ser compartides segons el grup d’edat:
–Durant el primer any les més habituals són les pors dels sorolls intensos i de les persones desconegudes per la criatura.
–Entre els anys següents i fins als 6, destaca el temor de la foscor, dels éssers imaginats, del bany, de les tempestes i de la separació de les persones de referència.
–Dels 6 als 12 anys apareix la por del ridícul, de les malalties i de la mort (sobretot la pèrdua de les persones estimades més pròximes).
–Dels 12 als 18 anys sol ser habitual la por relacionada amb la pèrdua de l’autoestima i la por del rebuig o de parlar en públic.
Hi ha ocasions en què una por es torna desproporcionada, sense justificació, i no cedeix amb el pas del temps. És aleshores quan aquesta emoció pot acabar generant algun tipus de fòbia, fet que repercuteix significativament en la qualitat de vida de l’infant com a conseqüència d’un malestar significatiu. En aquests casos sí que seria recomanable la valoració per un especialista per tal d’orientar-nos en la resolució de la situació.
Com ajudar els infants a perdre la por i guanyar confiança
La criança i l’educació dels fills no és, de cap manera, una tasca fàcil. A l’esgotament infinit i la preocupació per la salut i benestar s’hi suma la certesa d’una evidència indefugible: no hi ha un full de ruta amb instruccions sobre com gestionar els moments difícils de la maternitat i de la paternitat. En aquest assumpte concret de les pors i els temors, tampoc no hi ha mapa de coordenades, però sí que hi ha algunes actuacions a nivell emocional i conductual que poden contribuir a la gestió adequada d’aquesta emoció per part de l’infant:
- Escoltar i acompanyar. Aquest és el primer pas perquè el nen o la nena es tranquilitze i se senta comprés. No és aconsellable menystenir l’emoció de la por amb afirmacions com ara “Ja t’has fet gran” o “Les xiquetes valentes no tenen por”. Validar emocions tan crucials com la por és important per a l’infant per entendre que el que sent és normal i es pot solucionar.
- Afrontar la por a poc a poc. Gradualment poden anar afrontant la por amb el nostre suport. Podem ajudar-los a entendre racionalment que no hi ha un perill real amb explicacions pausades, exemples clars o la nostra pròpia exposició al que temen quan és un temor assumible.
- Sense càstigs ni crits. No serveix de res castigar una nena o un nen, o escridassar-lo, en aquest aspecte ni en qualsevol altre relacionat amb la criança. Reforçar-lo positivament en cada pas mínim cap a la superació de la por és molt més efectiu que qualsevol altra mesura.
- No usar el recurs a la por per controlar un comportament. Moltes expressions estan molt arrelades en la nostra cultura. Així, és fàcil sentir amenaces com ara: “Si no et portes bé, vindrà la Quarantamaula” o “Si no t’acabes el dinar, et posaràs malalt i t’haurem de dur a l’hospital”. En lloc de resoldre les situacions, el que fan les amenaces és posar un pedaç i obrir la possibilitat de generar uns altres problemes a llarg termini.
Lectures recomanades
La Maria no té por
La Maria és una jove molt valenta que un bon dia es trobarà amb la comanda de salvar els “espantacriatures”, els monstres encarregats de fer por als infants, però no uns monstres qualssevol, sinó els que invocaven els avis dels nostres avis, a casa nostra. Com ara: el Butoni, la Quarantamaula, la Cuca Fera, l’Home del Sac, l’Home dels Nassos, les encantades, les bruixes, els donyets o les fades.
La Maria no té por és un àlbum bellament il·lustrat que alhora que ajuda a entendre que la por és una emoció compartida i, per tant, normal, funciona com una mena de recull dels éssers imaginaris de la nostra tradició, amb informació sobre els diversos noms que reben, quin són els seus hàbits i, sobretot, quan s’apareixen i la manera d’evitar-los.
Una família de por
La família de Rut és molt pobra i sobreviuen com poden. De vegades, fins i tot dormen en una furgoneta. Però una nit descobreixen una casa enorme i misteriosa: la Casa de les Tres Torres. A primera vista sembla abandonada així que no s’ho pensen i hi entren, però una vegada dins descobreixen que no està tan buida com pensaven… Monstres! Seran capaços, Rut i família de conviure amb els altres habitants? I els monstres, s’entendran amb els humans?
Un llibre perfecte per a insistir que no sempre ens podem fiar de les aparences, que fins i tot el que ens pot fer molta por inicialment, pot acabar sent un regal de la vida.
Els amics del Butoni i L’escola dels monstres
Els amics del Butoni i L’escola dels monstres formen part d’una col·lecció de llibres, escrits per Francesc Gisbert i il·lustrats per Cristina Durán, sobre els éssers fantàstics presents a la nostra cultura popular. Són perfectes per a perdre la por dels éssers fantàstics i esdevenir un expert en mitologia popular.
Si bé Els amics del Butoni ens narra les aventures de Maria i el seu gos Busca quan coneixen la noble estirp dels “espantacriatures” que invocaven els nostres avantpassats, a L’escola dels monstres, Maria i Busca hauran de trobar amb l’ajuda dels seus amics els espantacriatures la Mare dels Vents, que és la mestra de l’escola, que ha desaparegut. En definitiva, moltes aventures i diversió garantida.
El Grotlin
Benji Davies escriu i il·lustra un àlbum ple de misteri i intriga. Ningú no sap qui és el Grotlin, però tots temen aquest ésser desconegut que recorre les teulades del brut i humit Londres victorià i que s’oculta al parc, entra al rebost, a l’armari o la llibreria. Què deu estar tramant aquesta criatura?
Aquest àlbum és molt interessant per parlar de l’emoció de la por, per observar com sovint les coses no són el que semblen i allò que ens feia tanta por, bé per desconegut o bé perquè ens ho imaginàvem, no sempre té motius per fer-nos temor.
Pots llegir la ressenya de Mamá educadora en aquest enllaç: https://mamaeducadora.com/2018/06/12/hoy-leemos-el-grotlin/
Uuh!
Un llibre sobre la valentia i la por. Perquè a Uuh!, de Ben Newman, trobarem la història circular d’uns atrevits animals que ens volen fer creure que cadascun d’ells és l’animal més valent de tots, però, realment són tan intrèpids? Amb aquest àlbum il·lustrat descobrirem que fins i tot l’animal més gros de tots, també pot tindre por.
Pots llegir la ressenya que ha fet Mariló, de Bichitos lectores, en aquest enllaç: https://www.bichitoslectores.es/buu
El colom s’ha de banyar
Una altra classe de por és la por de la dutxa o del bany. A El colom s’ha de banyar, el nostre amic el colom està molt brut i fa pudor però no sembla estar gens convençut de necessitar un bany. Després de moltes excuses sembla disposat a enfrontar-se al repte de prendre el bany, però abans encara trobarà molts obstacles: l’aigua està freda, o potser massa calenta, o potser hi falten joguines… És un àlbum fantàstic perquè els infants perden la por del bany tot descobrint com, de vegades, enfrontant-nos al que ens produeix temor o rebuig acabem descobrint-hi aspectes molt agradables. Tan agradables com un bon bany.
Pots llegir la ressenya que va fer Adrián, d’Un papá en prácticas, en aquest enllaç:
Petit, el gosset perdut
La por de la solitud també és molt freqüent (i no només en la infantesa). La història de Petit és la d’un gosset perdut que no té res més al món que un mocadoret roig, vell i desgastat, que sempre du al coll. Cansat d’estar sol decideix marxar del camp cap a la ciutat per tal de trobar una llar. Petit es troba amb la fredor de l’asfalt, les anades i vingudes de la gent, els sorolls i els grans espais plens de perills. Tot li fa por i sent una forta angoixa, tot sembla perdut. Encara que finalment trobarà la persona que, sense ell saber-ho, ha estat pendent d’ell tota l’estona.
Una història que ens planteja la importància de trobar un espai propi al món i que ens fa reflexionar sobre les reaccions que sovint tenim quan sentim por i el nostre entorn resulta hostil.
Pots llegir la ressenya que van fer a Tizas, ceras y tijeras, en aquest enllaç:
L’illa de l’avi
A partir dels sis anys és habitual manifestar por de la mort. Fins i tot és possible que molts xiquets i xiquetes es troben de cara, ja en aquesta edat, la pèrdua d’algun familiar. Encara que la mort sol ser un tema tabú en la nostra societat, és recomanable aprofitar totes les oportunitats que tinguem per tractar amb naturalitat aquest fet inseparable de la vida. Els àlbums il·lustrats poden ajudar-nos a parlar de la mort amb els petits de la casa.
L’illa de l’avi és un àlbum il·lustrat que ens parla de Leo, un xiquet que un dia va a visitar el seu avi i el troba a les golfes. Allí descobreixen una misteriosa porta de metall i quan l’obren apareixen en la coberta d’un vaixell que els durà a una illa meravellosa. Allí gaudiran de grans experiències junts, però quan arriba el final del dia Leo ha de tornar a casa. L’avi li diu que ha decidit quedar-s’hi a viure i que s’han acomiadar. Aquest moment, carregat de simbolisme, marcarà un abans i un després per a Leo, que no tornarà a veure l’avi, però sempre mantindrà els records dels moments feliços que van viure junts.
Fonts
Miedos y fobias en la infancia, En família (AEP) [Consultat en octubre de 2020]
Sis consells per ajudar els a superar les seves pors i fòbies, FAROS, de Sant Joan de Déu [Consultat en octubre de 2020]
Miedos infantiles, Psicoterapeutas.com [Consultat en octubre de 2020]
Miedos evolutivos infantiles, Psicoadapta [Consultat en octubre de 2020]
