Olimpus. Una adaptació moderna dels millors mites

02 març Olimpus. Una adaptació moderna dels millors mites

Què són els mites? Són l’essència de la humanitat. Són l’odi i l’amor, la passió i el sacrifici, l’esperança i la venjança, el valor i la covardia… Cada mite, cada personatge, encarna una emoció eterna, atemportal i universal, que mai no passa de moda. La rebel·lia de Prometeu, la gelosia d’Hera, els desitjos carnals de Zeus, la valentiu de Perseu, el desengany d’Antígona, l’ambició de Midas, l’astúcia d’Ulisses, la força d’Heracles…

Què són els mites? El que som, el que anhelem, el que temem... els mites som tots i cadascun de nosaltres.

Olimpus pretén ser una aproximació als mites, origen de la humanitat i de la civilització occidental, des dels mites que ja apareixen en l’Odissea fins als reelaborats pels romans en les Metamorfosis d’Ovidi. Fet i fet, cada mite va introduït d’un fragment de referència d’Ovidi, d’Homer, de Plató, d’Hesíode, d’Horaci, de Sòfocles o, fins i tot, d’un escriptor mdern com Robert Graves.

Olimpus presenta, d’una banda, els mites clàssics, potser més coneguts. Prometeu, Pandora, Apol·lo, Teseu, Atena, Perseu… són noms que no hi podien faltar. Però hem intentat recrear-los d’una manera personal, pròxima al lector actual. I alhora, hem introduït altres mites potser no tan populars, però de gran vigència i poder d’identificació amb la societat contemporània: Atalanta, la primera heroïna; Tifó, el venjador dels titans; Escil·la, castigada per Circe; Làmia, condemanda per Hera… A més a més, hi trobareu una aproximació a mites més literaris, encarnats per les aventures d’Ulisses, d’Heracles i de Jason.

Totes les cultures, antigues i modernes, poden presumir dels seus mites i llegendes. Els mites són una forma d’explicar i entendre el món. I també una forma de facilitar la conversió de l’individu en membre d’un grup. Perquè, què implica ser d’un poble, si no és assumir un conjunt de valors compartits? Si tots els pobles del món coincideixen en alguna cosa, és en la necessitat de contar històries per a transmetre valors, costums, idees… que defineixen els individus com a membres d’una societat. La paraula, l’exemple, la llegenda, el mite… són les eines més antigues i, alhora, eficaces, de comunicar i mantindre encensa l’ànima dels pobles.

La narració de contes a la vora del foc o a l’interior de les cavernes va ser l’element que va permetre unir els pobles primitius en societats més complexes, capaces de transmetre els coneixements i les experiències d’una generació a l’altra. Es per això que els primers contacontes són presos o es fan passar per bruixots. Es converteixen en una espècie de guardians de la identitat dels seus pobles, posseïdors d’un gran poder, el poder màgic de la paraula. Aquelles històries, primer només orals, després també escrites, van fent-se mès elaborades, més literàries, si volem. Aprofiten per a explicar l’origen del món, per a entendre els fenòmens atmosfèrics, per a consolar de les desgràcies, per a mantindre viva l’esperança, per a conjurar les pors, per a depertar el valor, per a modelar les primeres religions…

La mitologia més potent en la nostra cultura occidental la inventen els grecs. Sense els grecs no seríem el que som. Seríem una altra cosa, completament distinta. Els grecs van cultivar la ciència i la filosofia, totes les branques de la saviesa humana, l’art i de la literatura. La lírica, l’èpica i la dramàtica no existirien sense l’estímul i l’espenta d’una cultura seduïda per l’art i per la ciència.

L’autor

Francesc Gisbert Muñoz (Alcoi, 1976) és professor de llengua i literatura i doctor en Filologia per la Universitat d’Alacant. És un dels nostres autors de major èxit de vendes i de lectors, amb més de quaranta llibres i nombrosos premis. Col·labora habitualment en mitjans de comunicació amb articles de divulgació literària, cultural i antropològica.
En Andana Editorial ha publicat La Maria no té por, en col·laboració amb Dani Miquel, Els amics del Butoni i Una família de por.