16 maig La part bona del fet que pares i fills s’enyoren
Cada any, quan arriba la primavera comença l’època de les colònies escolars i amb el bon temps venen els campaments d’estiu. Un moment delicat que ens suposa una contradicció de sentiments oposats, tant als pares com als fills.
Per als pares, sobretot de nens petits, separar-nos d’ells ens provoca incertesa i angoixa. Ens preguntem si estaran bé sense nosaltres, si els pot passar res de dolent, etc. Però el que realment ens preocupa és si ens trobaran a faltar i si aquest sentiment els provocarà tristesa i enyorança.
Per als fills, separar-se dels pares suposa tot un repte d’autonomia, sobretot, en les primeres edats. Tenen una gran oportunitat per a sentir-se lliures i per a demostrar que poden fer moltes coses sols, sense comptar amb la protecció, aprovació i valoració dels pares. Independentment de l’edat sempre sentiran nervis i por davant d’una nova experiència. Però any rere any, aniran agafant confiança i els moments divertits podran més que els moments d’enyorar els de casa.
Què vol dir enyorar-se?
Quan trobem a faltar a algú o sentim nostàlgia de persones o coses absents o que han desaparegut. Normalment ens referim a un familiar o un amic. Així podem enyorar-nos del veí que s’ha mudat, de l’amic que ha anat a viure a l’estranger o la nostra àvia que va morir fa poc.
També podem trobar a faltar alguna cosa que ens agradava i que ja no tenim o no trobem prop, que tant pot ser física com abstracta. Com ara un menjar, una cançó, una samarreta, una olor, una sensació, etc. En el mateix sentit, podem enyorar-nos d’un moment o una època del passat, com ara el darrer l’estiu, els anys d’institut o la infantesa.
L’enyorança també és positiva i necessària
Tradicionalment, hem donat una connotació negativa a aquest sentiment que ens afecta en relacionar-nos amb l’absència i/o separació d’algú o alguna cosa. Quan ens enyorem sembla que només podem viure-ho amb pena, nostàlgia i fins i tot angoixa i patiment. Però sentir aquestes emocions forma part de la vida. Hem d’acceptar-ho i entendre-ho com a part del joc. Aquestes són les normes i, per tant, també té una part bona i positiva.
1. Enfortir el vincle a pesar de la distància
Quan ens allunyem dels éssers estimats i els enyorem es produeix un buit en nosaltres. Mitjançant aquest sentiment percebem com els estimem, la importància que tenen en les nostres vides i el valor del temps compartit amb ells. D’aquesta manera reforcem el vincle que ens uneix a aquestes persones tan significatives en el nostre dia a dia. I així, els moments viscuts en família es veuran reforçats.
2. Aprendre a estar sol
Si no estar prop d’algú ens produeix una gran nostàlgia, hi ha risc de dependre dels altres per a ser feliç o trobar el benestar. Tots hem d’aprendre a estar sols. Escoltar-se a un mateix és primordial per a relacionar-se de forma sana amb els altres. En aquest sentit, encara que sembli una barbaritat, cal que els pares sàpiguen separar-se dels fills i a l’inrevés.
3. Créixer amb nous reptes
Els canvis i les situacions noves suposen sempre una oportunitat per a créixer. És cert que no tenir els éssers estimats al nostre costat pot provocar inseguretat i incertesa. Però hem d’agafar-ho sempre com un repte, un nou aprenentatge i una ocasió per a fer-nos un poc més grans i autònoms.
4. Desenvolupar l’autoestima, l’autonomia i la confiança en un mateix
Quan els menuts de la casa troben a faltar els pares a l’hora de fer les rutines diàries, tenen al davant una gran oportunitat. És l’ocasió perfecta per a desenvolupar l’autoestima, l’autonomia i la confiança en si mateix, que tan útil els serà quan siguin adults.
5. Aprendre a mirar el futur
Deixar enrere el passat i l’estabilitat de les coses segures ens permet afrontar canvis i descobrir el futur. Només així deixem la porta oberta a noves experiències. Això no vol dir que les persones conegudes i tot el viscut han de caure en l’oblit, sinó en la nostra memòria, per formar part del bagatge personal.
Davant la primera nit fora de casa, podem treballar l’enyorança tant a casa com amb els mestres o monitors.
Idees per a treballar l’enyorança a casa
Parlar en família
Des que es pren la decisió fins el dia de la partença s’han de compartir i expressar en família les pors i els dubtes que pot causar aquesta nova experiència. Si detectàrem que cal, es pot comentar al mestre o monitor perquè estigui informat.
Transmetre confiança
Encara que els grans no en tinguem la certesa absoluta, hem de transmetre als nostres fills que tot anirà bé. Certament s’ho passaran bé perquè van amb els amics o faran noves amistats, i estaran bé on van perquè no van sols, sinó amb els mestres o monitors.
Animar amb la pròpia experiència
Podem animar els menuts amb les nostres experiències viscudes. Contar-los com va fer la nostra primera nit fora de casa els ajudarà a rebaixar els nervis i l’ansietat de la separació.
Potenciar l’autonomia
Passar la primera nit fora de casa sense els pares és tot un repte. És moment de recordar-los que s’estan fent grans i que tenen prou autonomia per a viure aquesta experiència sols.
Superar el moment d’enyorança
En algun moment sentiran enyorança, per això els podem donar recursos per ajudar-los a superar aquest moment. Pot ser una cançó que ens agradi, un conte infantil sobre una situació similar, un objecte per a recordar-nos o un amulet que ens mantingui units encara que estiguem separats.
Compartir les anècdotes viscudes
Quan tornen a casa contents i feliços, ens contaran les mil i una aventures viscudes. És aleshores quan va bé recordar-los com estaven abans d’anar-se’n i com estan a la tornada. Per a les pròximes ocasions ens serà molt útil recordar-los aquestes primeres vegades.
Recursos per a afrontar l’enyorança dels nens a les sortides
Reunió amb els pares
Com que sovint les pors i incerteses són més dels pares que dels fills, sempre és molt positiu fer una reunió amb els pares per a resoldre tots els dubtes i donar-los confiança.
Fora vergonya
Des del primer moment és important que el mestre o monitor faci veure als nens que trobar a faltar els pares és molt normal i natural. Així, quan tinguin un instant
d’enyorança serà més fàcil que ho comparteixin i li posin paraules ja que un primer pas per a superar aquests moments és saber reconèixer l’emoció.
Sentir-se emparat i acompanyat
El mestre o monitor ha de conèixer bé els alumnes per poder avançar-se als moments en què els nens s’enyoren dels pares. És important que no se senten sols, sinó emparats i acompanyats en tot moment. I si arriben a plorar, poder-los consolar.
Mantenir-se ocupat i distret
Sobretot les hores més acostades a la nit és quan els menuts troben a faltar sa casa i els seus. És aleshores quan els hem de proposar alguna activitat divertida per mantenir-los ocupats i distrets.
Escriure una carta o fer un regal als pares
Quan són molts dies fora de casa sempre és bo dedicar una activitat a escriure una carta als pares o fer-los un regal com ara una manualitat creativa. Ells se sentiran connectats als pares i, després, els pares ho agrairan.
Tot va bé
També va bé compartir fotos i petits missatges amb els pares perquè vegin que tot està en ordre i que realment s’ho estan passant bé. Així evitarem que tots pregunten i els mantindrem informats.
Per a parlar d’enyorança a casa o a l’aula podem llegir alguns llibres interesssants com Au, torna a casa!de John Jory y Benji Davies, els creadors de Au, bona nit! i Au, si jo t’estimo!
En aquesta entrega l’Ós se n’ha anat a pescar tot sol durant una setmana. Però el seu veí, l’Ànec, no n’estava informat i en veure’s sense la companyia del seu millor amic s’adona que no sap viure sense ell. Amb aquest llibre podrem veure que cadascú s’enyora d’una manera diferent, traure idees per a distreure’ns mentre no estem amb els nostres éssers estimats, la importància de poder estar sol i com aquesta experiència fa més forts els vincles entre els amics.
També ens pot interessar la sèrie de La Balena,de Benji Davies, en què el protagonista, Noè, troba una balena encallada en la platja, la recull i la cuida en secret, però no sap quant de temps podrà amagar-la de son pare. Així naix una amistat que els unirà per a sempre encara que estiguin separats. En el segon títol, La balena en hivern,Noè s’enyora de l’amiga i es pregunta quan podrà tornar-la a veure. En aquest nou títol és la balena qui salva Noè i és així com es retroben. Una fantàstica història per a treballar l’amistat. Sempre es pot comptar amb l’altre encara que estigui lluny.
Al títol de Perdut i trobat, d’Oliver Jeffers, també se’ns parla del valor de l’amistat i de la importància de sentir-se acompanyat. Un dia, a casa d’un nen, arriba un pingüí que sembla que s’ha perdut, el nen l’ajuda a tornar a casa i finalment el porta al pol sud. Però després del viatge, aquest s’adona que en realitat el seu nou amic no s’havia perdut sinó que se sentia sol. S’enyoraran i finalment es retrobaran. Una meravellosa història sobre l’amistat i de dos nous amics que es troben a faltar.