03 febr. Salut i poesia (infantil)
Article d’Irene Mira-Navarro, publicat a la Veu dels llibres
La col·lecció Vagó de versos ha establert un equilibri perfecte entre textos representatius del panorama de la poesia infantil i juvenil en català i valencià amb unes il·lustracions que complementen i facilit en la lectura i la comprensió de l’univers literari de cadascun dels poemaris. Sens dubte, ens trobem amb una aposta per la bona literatura, per la qualitat d’edició i, sobretot, pel respecte a un públic lector tan exigent com és l’infantil.
Projectes com Vagó de versos dignifiquen la poesia per a infants i joves.
Cada any, en la classe de Literatura Catalana Infantil a la Universitat d’Alacant faig la mateixa pregunta:
A qui li agrada la poesia?
I uns quants caps es mouen afirmativament i diuen que la troben bonica. Tot seguit, demane noms d’algun poemari o d’alguna autora o autor, però arribats a aquest punt les respostes escassegen. Pràcticament ningú, a excepció d’algun cas, pot concretar la poesia amb títols o noms.
Això em fa pensar que potser el gènere poètic va obrint-se pas entre les fornades de lectores i lectors però encara no ha aconseguit fixar en la retina del públic noms, títols o versos d’aquells que recordarem tota la vida. O, com a mínim, això ocorre en la poesia infantil i juvenil. Podríem dir, doncs, que encara no s’ha consolidat en l’imaginari col·lectiu allò que les veus expertes en diuen cànon, és a dir, un llistat amb les millors poètiques per als nostres infants.
Una onada d’aire fresc dins del panorama de la poesia infantil
No obstant això, sí que es donen esforços per part del sistema literari perquè tinguem a l’abast un llistat proteic d’obres de poesia. Un exemple gairebé únic en les editorials n’és la col·lecció Vagó de versos de l’editorial Andana. Aquesta sèrie és una onada d’aire fresc dins del panorama de la poesia infantil en llengua catalana, ja que, com tot seguit veurem, posa a l’abast dels xiquets i les xiquetes autors i obres de primer nivell. Els díhuit títols que, fins ara, la componen donen a l’escola i a les famílies un ric ventall de possibilitats de lectura, de declamació en veu alta i de joc amb les paraules i les imatges.
Antologies poètiques magníficament il·lustrades
Si fem una mirada retrospectiva a la col·lecció, veiem que un dels primers llibres de Vagó de versos és una antologia il·lustrada de versos de Vicent Andrés Estellés: La vida contada a un nen del veïnat. Amb aquest inici podem preveure l’interés de l’editorial per difondre les grans fites poètiques a nous lectors i lectores. La presència d’Estellés, així com la de Maria Mercè Marçal amb l’antologia Tan petita i ja saps…, la de Joan-Salvat Papasseit amb el recull L’ofici que més m’agrada, la de Josep Piera amb el títol L’art antic del crit escrit i la de Joan Valls amb Una lluerna fa de semàfor; té per objectiu facilitar al públic infantil una sèrie de noms fonamentals de la poesia contemporània del País Valencià i de Catalunya.
Gràcies a aquestes antologies, magníficament il·lustrades amb detallisme i cura, s’amplia allò que en els estudis literaris s’anomena «literatura guanyada» per a l’àmbit infantojuvenil. Es palesa, per tant, que mitjançant una selecció treballada dels poemes, l’editorial ha apostat per fer entrar autors que inicialment no havien escrit per a xiquets i xiquetes a l’univers de la literatura infantil i juvenil.
Una aposta per autores consagrades
Complementàriament, una altra de les grans virtuts de Vagó de versos és que no restringeix la mirada a aquestes obres, sinó que aposta obertament per autores consagrades en la poesia infantil, com ara Fina Girbés, Empar de Lanuza o Teresa Broseta, entre d’altres.
Dels volums publicats fins al moment, cal destacar obres com són Això va ser i fou d’Empar de Lanuza, que aconsegueix explicar a través dels versos unes magnífiques històries protagonitzades pels animals que ha il·lustrat Paulapé. En un altre ordre de coses, el poemari Comptem cabres i pintem ocells de Maria Dolors Pellicer, amb dibuixos d’Irene Bofill, és una deliciosa invitació a l’observació dels detalls que fan bonic el món. La imaginació i la singularitat prenen forma a El món al revés de Fina Girbés, il·lustrat per César Barceló, amb la intenció de jugar amb els contrastos i la il·lusió d’aprendre a conjugar les diferents perspectives amb què encarem la vida.
Amb un altra tonalitat, l’humor també té lloc en la col·lecció, especialment, en el poemari Qui no sap riure no sap viure d’Andreu Galan, amb dibuixos de Luís Demano, que fa conviure els referents etnopoètics amb les ganes de fer riure gràcies a personatges cridaners.
I en darrer lloc, el volum de Martina Escoda, amb il·lustracions de Sonja Wimmer, que porta per títol Mitjanit és una obra recomanada per a un públic lector més avançat, potser de l’últim cicle d’educació primària, que s’encarrega d’activar tot un entorn màgic al voltant de la nit. El poemari convida a obrir-se al món dels somnis i esdevé un company amable a l’hora d’anar a dormir i deixar-se dur per la cadència pausada de la nit i la musicalitat dels versos.
Grans noms de la il·lustració
Les obres citades només són una mostra representativa de la qualitat que impregna tota la col·lecció, tant pel que fa als textos com pel que fa a les imatges. Sota el paraigua de la poesia, l’editorial ha aconseguit aixoplugar grans noms de la il·lustració infantil, com ara Paulapé o César Barceló, ja esmentats o Pablo Caracol i Cristina Duran —Premi Nacional del Còmic 2019, entre d’altres.
Seguir llegint l’article a La veus dels llibres
Alguns llibres de la col·lecció Vagó de versos
