Hi ha una ciutat on els edificis tenen les parets de vidre, on no existeixen ni el fàstic, ni la imperfecció ni la vellesa. En aquell indret s’han eliminat totes les espècies animals que no aporten res, i els que s’han conservat són gestats en úters mecànics. Els seus habitants no poden tenir cap vocació, mai no qüestionen res, tenen els somnis prohibits, el riure inhibit, i expressar la seua opinió els costaria la vida. Però a canvi se’ls proporciona una existència tranquil·la i feliç, lliure de malalties, dolor o patiment. Benvinguts a Biotrés.
Qui vullga viure en esta ciutat perfecta, haurà de pagar amb la seua llibertat. Un bescanvi que sembla funcionar fins que un ciutadà perfecte descobrisca que hi ha altres maneres de relacionar-se, de viure i de morir. Serà llavors quan es posen en dubte les certeses més profundes d’aquesta societat.
Raquel Ricart aposta per la ciència ficció amb la novel·la El ciutadà perfecte, on explora els límits del poder i les llibertats individuals. Una obra transversal per a tots els públics, capaç de seduir tant als amants del gènere com als lectors més reticents.
Si entre les vostres lectures de culte estan 1984, Un mundo feliz o Fahrenheit 451, no dubteu d’incorporar El ciutadà perfecte a la prestatgeria. Potser siga la distòpia que la literatura en la nostra llengua reclamava des de fa temps. Una societat inventada, que entre línies connecta amb la real. Una novel·la que es beu d’un sol glop. Un llibre perfecte que, com tots els llibres que ho són, entreté, emociona i fa pensar.
Escrit per Ana Valls
