Ningú en el món mira com ho fa Oliver Jeffers. En alguns dels seus àlbums il·lustrats, com ara Som aquí o Perdut i trobat, ha explorat temes tan rellevants com són la solitud o l’estat del món. Però el seu secret és que aconsegueix tractar aquests temes d’una manera tant divertida i encantadora com profunda. Aquest estil tan singular l’ha convertit en un autor d’èxit internacional, que ja ha venut més de deu milions de llibres en tot el món.
L’última història de Jeffers és un llibre il·lustrat sobre la relació de l’ésser humà i la natura, un tema complex que ell aconsegueix explicar-nos d’una manera simple i commovedora.
El destí d’en Fausto, publicat per Andana Editorial, se centra en un home arrogant que creu que pot posseir la natura i exigir que es doblegue a la seua voluntat. La natura, evidentment, té altres plans.
Oliver Jeffers ens explica com ha creat aquest llibre que aborda una de les preocupacions més importants per al futur del nostre planeta. I, com sempre, troba la manera d’explicar-nos aquesta història d’una forma tan captivadora com corprenedora.
P: Quan se’t va ocórrer la idea d’El destí d’en Fausto?
Oliver Jeffers: Va ser ara fa uns quatre anys. Feia uns mesos que tenia molt de treball i em vaig agafar un descans. La meua dona i jo estàvem a punt de tenir el nostre primer fill. Vaig decidir que necessitava unes hores per a mi i vaig anar a fer un passeig per estar sol amb els meus pensaments. Començava a ploure i vaig aturar el cotxe. Vaig veure com es formava una tempesta enorme a l’horitzó. M’hi vaig quedar mirant-la fixament i vaig pensar en la propietat i la natura, i la història, simplement, em va fer “clic” dins del cap.
P: Quin consideres que és el tema principal d’aquest llibre ?
OJ: Realment tracta de reflexionar sobre el poder de la natura i l’arrogància amb què la tractem. Creem que realment ho sabem tot sobre la natura, però no és cert, és molt important tenir-ho present per a entendre moltes de les coses que estan passant.
P: Vas fer aquest llibre en el taller Idem de París, un dels tallers d’impressió més famosos del món. Picasso i Matisse hi imprimiren. D’on va sorgir la idea?
OJ: Un amic meu, JR (un fotògraf francès) em va convidar a anar a Idem i, òbviament, vaig acceptar. Vaig haver d’aprendre litografia (una forma tradicional d’impressió en què s’usen planxes de pedra i unes premses enormes). Em va agradar la idea d’utilitzar aquest procés per a aquest llibre perquè sent que té un aspecte intemporal. Podria haver sigut publicat fa 100 anys.
P: Et va fer gaudir aquesta nova tècnica de treball?
OJ: Em va encantar. Ens va costar molt més temps del que esperàvem. Inicialment pensàvem que tardaríem unes dues setmanes a fer-lo. Passades les dos primeres setmanes, havíem fet una imatge i mitja! Em va costar més de set setmanes fer totes les imatges del llibre.
P: Abordes grans temes als teus àlbums il·lustrats, però d’una manera que tenen sentit per als lectors més petits. És molt difícil transformar temes tan complexos en una història que els infants puguen entendre?
OJ: Crec que els nens són molt més intel·ligents del que ens pensem. Vaig llegir aquest llibre amb el meu fill i ell tenia preguntes sobre el que li passa a en Fausto al final. En van parlar amb calma. No rebutge tractar temes diferents amb els joves lectors. Entenen molt més del que ens pensem.
P: Escrius els teus llibres per a llegir-lo en veu alta?
OJ: Sí, sempre l’he de llegir en veu alta per a trobar el ritme, i faig molts canvis fins que el trobe.
P: Dius que vas tenir la idea del llibre El destí d’en Fausto fa quatre anys. Quantes altres idees et van pel cap esperant a convertir-se en llibres il·lustrats?
OJ: Tinc moltes llibretes plenes d’idees. En realitat un prestatge molt gran ple de llibretes. No tinc cap idea de quina serà la pròxima història. Podria ser qualsevol d’aquestes.
