S’ha escrit tant sobre la importància del paper que tenen els avis en la vida dels nets, com a la inversa, el paper tant important que tenen els nets en la vida dels avis. Es tracta d’una relació de reciprocitat entre una figura plena d’afecte, paciència i tendresa, el paradigma de l’amor incondicional, i els nets, capaços d’insuflar energia i ganes de joc als grans.
El 1999, la psicòloga Sacramento Pinazo publicava en la Revista Española de Geriatría y Gerontología una revisió de la literatura científica que havia estudiat fins a la data les relacions entre avis i nets. El document, titulat Influencia de los abuelos en la socialización familiar de los nietos, tenia com a objectiu conéixer millor quines eren les variables que influïen en aquesta relació tan crucial per a les dues parts i com era aquesta relació. Entre les conclusions paga la pena detenir-se en el lloc que ocupen els avis i àvies com a transmissors de valors d’una generació a una altra: Els nets que tenen unes relacions més estretes amb els avis tenen un sentit profund de pertinença a la família, estan millor socialitzats, no comparteixen estereotips negatius associats a l’envelliment ni hi tenen actituds negatives perquè tenen una persona gran que els estima, no temen la vellesa perquè els avis serveixen de models positius de rol.
Beneficis mutus en la relació entre avis i nets
La relació entre avis i nets no només té aspectes positius per als dos respecte a la socialització familiar. També els aporta molts altres beneficis tant a nivell físic com emocional:
1. Avis i nets senten un gran benestar emocional.
En aquest binomi, tots se senten estimats. Els avis, en general, es troben feliços i complaguts en aquesta relació íntima i propera que li regalen els nets. Aquest efecte és tan potent, que diverses investigacions han trobat que disminueix el risc de depressió en les persones grans. Però també els nets s’hi veuen recompensats, ja que aquesta relació intergeneracional augmenta el benestar psicològic dels infants fins a l’edat adulta: se senten protegits i estimats.
2. Moments de diversió compartits.
Tornar a jugar i haver de fer ús de la imaginació fa que els avis se senten actius. A més de ser una nova motivació, també pot esdevenir una font d’aprenentage lúdic: a què juguen els infants d’ara, què els fa riure, què necessiten. I a la inversa: són moments de diversió en què els nets tenen l’oportunitat d’aprendre jocs antics, allunyats de la tecnologia, i conéixer històries d’altres èpoques.
3. Una vida més activa beneficia la salut física.
Tant avis com nets poden aprofitar els moments junts per passejar, anar en bicicleta, nadar… A les dues generacions els beneficia una vida més activa.
4. Ampliar els cercles de relacions socials.
Un altre aspecte que beneficia a les dues parts és la possibilitat d’ampliar el cercle social, tant dels menuts com dels grans, si se saben aprofitar les oportunitats que sorgeixen per a establir relacions amb altres figures. Així, els menuts poden ampliar les relacions amb els nets dels amics o veïns dels avis, per exemple, però també els avis poden fer créixer el seu cercle de coneixences amb els pares o avis dels amics dels nets.
Per tant, el paper dels avis no es limita únicament a tenir cura dels nets, sinó que té una influència significativa en la seua vida, des de la infantesa fins a l’edat adulta, una etapa en què els rols de qui té cura de qui, se solen intercanviar.
Els avis en quatre àlbums il·lustrats
La literatura infantil, como no podia ser de cap altra manera, no és aliena al paper fonamental dels avis en les famílies, sobretot, pel que fa referència a la relació tan especial que mantenen amb els nets. Per aquest motiu no és d’estranyar que els avis i les àvies siguen protagonistes en majúscules de múltiples àlbums il·lustrats i novel·les infantils i juvenils.
Si tenim en compte que el dia 26 de juliol es commemora el Dia dels Avis, en Andana no hem volgut perdre l’oportunitat de fer una selecció d’alguns dels títols més emblemàtics del nostre catàleg en què els avis i àvies són els autèntics protagonistes.
Si hi ha un àlbum il·lustrat que reflecteix a la perfecció la relació tan especial que mantenen avis i nets és Les arrugues de l’àvia. El vincle entre ells es configura a través de les històries del passat i dels records, a través de les preguntes curioses de qui desitgen conéixer (els nets) i les respostes pacients de qui conta, sense pressa, des de la memòria (els avis). La autora italiana Simona Ciraolo ha captat a la perfecció aquesta complicitat en un àlbum bellíssim i commovedor, en què cada arruga de l’àvia protagonista es converteix en una història del passat per a compartir amb la seua neta.
El supervendes Benji Davies també ha parat atenció, amb molt d’encert, als avis i àvies. És més, un dels seus llibres més venuts, L’illa de l’avi, és un cant a la relació tan especial que sorgeix entre avis i nets; un àlbum que, a base de tendresa i delicadesa, desfà el tabú de la mort per recordar-nos que la figura dels avis roman amb nosaltres, fins i tot després de la seua partida, perquè sempre ens quedaran els records dels moments viscuts amb ells. Moments de calma, en un oasi enmig de l’estrés dels nostres dies, però també d’aventures. I si no, que li ho diguen a Noé, el protagonista de la trilogia de La balena, que viu una extraordinària i inoblidable aventura juntament amb la seua intrèpida àvia en L’ocell de l’avia.
També sobre la mort, encara que enfocat des d’un altre punt de vista, tracta l’àlbum dels germans Xavi i Roger Simó, La iaia embolica la troca, que conta la història de l’àvia Rosalia, una dona que ha perdut el marit fa poc i que veu com la seua absència ompli de tristesa i de foscor la casa que van compartir. Tot canviarà, però, ben aviat, per a tornar-se a omplir de colors, perquè si hi ha alguna cosa que puguem aprendre dels avis és la seua resiliència i capacitat per a superar els grans reptes als quals ens exposa la vida.
