Hi ha molts camins per arribar a l’àlbum il·lustrat. Pot ser que el lector s’hi acoste com a mediador de lectura d’altres, generalment prelectors o primers lectors: els fills, els alumnes, els fills dels amics. També pot arribar-hi com a destinatari de la lectura, és clar. Són aquests infants que es convertiran en futurs lectors o que, fins i tot, comencen a llegir, llegeixen un poc o ja llegeixen del tot. També hi ha moltes maneres de quedar-se en un àlbum il·lustrat: atrapats pel gaudi o enamorats com a recurs. En qualsevol cas, hi ha moltes coses a dir sobre què és un àlbum il·lustrat, a qui va dirigit o quin tipus d’àlbums podem trobar. Us ho contem al següent text.
El naixement de l’àlbum il·lustrat
La literatura infantil i juvenil com a concepte és relativament recent i, de fet, ha canviat molt des de l’aparició dels primers llibres dirigits a aquest públic. Encara que des del segle XVII ja hi ha algunes obres que han acabat esdevenint grans clàssics infantils –com ara els contes de Perrault– no és fins a darreries del segle XIX que podem parlar d’un desplegament de la literatura infantil com a tal. D’aquella època són els contes dels germans Grimm i Hans Christian Andersen, però també les històries de Dickens, Carrol, Twain o Verne. També de Selma Lagerlöf, la primera dona que va guanyar el Nobel de Literatura, fins aleshores vetat als escriptors. D’ella és El viatge meravellós d’en Nils Holgersson per Suècia, una obra de culte en la literatura infantil.
Des del segle xix hi ha hagut llibres amb il·lustracions, però el naixement de l’àlbum il·lustrat, el més semblant al concepte que en tenim avui, el devem a Randolph Caldecott. Va ser ell qui, en el darrer terç del xix, va aconseguir fusionar text i imatge de manera que una part de les paraules es podien ometre i no es perdia el sentit ni la comprensió de la història. Van haver de passar encara un anys fins que el gènere es va consolidar. Va ser en la dècada dels seixanta, de la mà de dos autors imprescindibles: Maurice Sendak y Tomi Ungerer. Molts dels autors que van arribar després s’inspiraren i continuen inspirant-se en les seues obres. El millor exemple és Oliver Jeffers, autor dels títols ‘Com atrapar una estrella’, ‘Som aquí’ o ‘El viatge de Fausto’, que ha estat influenciat per autors com Tomi Ungerer o Quentin Blake.
Característiques de l’àlbum il·lustrat
Avui l’àlbum il·lustrat s’ha convertit en un objecte valuós tant pel component lúdic com per l’educatiu. Molts dels àlbums publicats el segle passat s’han convertit en grans clàssics, en els imprescindibles de les biblioteques particulars de moltes famílies. Llocs on, a més, s’han colat un bon nombre de títols de gran qualitat. La imatge aconsegueix en l’àlbum il·lustrat una protagonisme com mai: les il·lustracions hi aporten qualitat, informació i bellesa. També les tècniques d’il·lustració i d’impressió han revolucionat un gènere que està viu, que es mou, que evoluciona. Que aporta.
Com definir el concepte d’àlbum il·lustrat? Podríem dir que és aquell llibre que conté text (normalment amb una tipografia més gran que l’estàndard del concepte de llibre) i il·lustracions (il·lustracions que complementen, connecten, informen), i que generalment està enquadernat en tapa dura i té una mitjana de 40 pàgines. La coberta d’un àlbum il·lustrat és, definitivament, la gran protagonista: s’hi posa molta cura perquè serà la porta d’entrada per al lector. La tria dels colors, de les imatges i del títol, juguen un paper clau en la selecció de l’àlbum il·lustrat.
En els últims anys, alguns autors han canviat la il·lustració clàssica per altres tècniques com ara la fotografia o la combinació de fotografia i il·lustració. Un exemple podria ser ‘Formes’ i ‘Contraris’, els àlbums inspirats en la filosofia Montessori, creats per Biosphoto, una agència especialitzada en la natura i que representa els millors fotògrafs d’animals del món.
No només per a infants: l’àlbum il·lustrat traspassa les barreres de l’edat
Encara que podríem pensar que l’àlbum il·lustrat pertany exclusivament al públic infantil, certament es tracta d’un gènere literari que pot ser gaudit no només per petits sinó també pels lectors joves i adults de totes les edats. En primer lloc, per l’atractiu format de les històries: imatges de gran qualitat, amb un poder narratiu impressionant. En segon lloc per les històries, més o menys complexes, més o menys creatives, però totes sense restricció d’edat. Importa llegir. Gaudir. Aprofitar l’oportunitat que ens ofereix la literatura per submergir-nos en un món imaginari.
La classificació de la literatura infantil i juvenil per edats es fa tradicionalment des de fa dècades. Si bé per a molts experts en LIJ (literatura infantil i juvenil) i editors és molt restrictiu, altres ho veuen com una ferramenta per als mediadors de lectures, però també per als lectors, que poden trobar en aquest tipus de llibres el seu espai. El “grup” lector que els pertany sense que això els limite a tenir curiositat per descobrir uns altres formats segons avancen en l’aprenentatge de la lectoescriptura. I per què no tornar-hi sent ja adolescent o adult?
