“Què construirem tu i jo?”. Amb aquesta pregunta Oliver Jeffers ens convida a entrar en Què construirem, un àlbum il·lustrat en què un pare i seva filla creen les bases de la seva vida junts: amor, seguretat, records bells.
“Jo construiré el teu futur, i tu construiràs el meu”.
Ho faran amb les seves pròpies ferramentes especials, sabent que no serà fàcil. En els temps en què vivim, tan accelerats, tan incerts, és més important que mai aturar-se un moment per somiar el futur i centrar-se en el que és important.
I fer plans junts.
Somiar i fer plans de futur sense perdre de vista el que és realment important
Tots tenim molt per fer, encara que no tots considerem importants o prioritàries les mateixes coses. Li hem preguntat a Sonia Martínez Lomas, psicòloga y directora dels centres Crece Bien, com potenciar que els nostres fills i filles se centren en el que és “important”.
Respon que parlar en família sobre què és important per a cadascú els ajuda a col·locar què està en primer, segon o tercer lloc. “Això, a més d’evitar frustracions en veure que no tot serà possible, els dona calma”, explica. També creu que és important posar en comú els valors que compartim, els objectius i les metes.
Això, segons Sonia, els impulsarà a ser conscients del que realment és valuós per a ells, hi dedicaran el seu temps i no el perdran en el que no és important. “Tenir clars aquests dos punts farà que les decisions que prendran al llarg de la vida seran més clares, se sentiran més satisfets i sempre tindran un rumb, fet que els impedirà que els altres prenguin les decisions per ells o que se sentin perduts”.
En els crèdits de Què construirem, Oliver Jeffers aprofita per a dedicar el llibre a la seva filla Mary (i a l’àvia Marie) i, de pas, ens deixa una bella reflexió:
“Només tens llibertat per somiar i fer plans (de futur) quan no estàs lluitant per sobreviure (al present)”.
Oliver Jeffers, al llibre Què construirem
Sabem valorar realment les infinites oportunitats de la vida?
La psicòloga Sonia Martínez creu que no sempre ho valorem. Ho veu en les famílies a les quals acompanyen, que hi arriben més ansioses que contentes a pesar de les “infinites oportunitats”. També en alguns nens angoixats per no saber què triar entre tantes opcions, o apàtics pel fet de tenir tantes coses a la seva disposició.
Quins errors podríem els pares i les mares estar cometen?
Sonia Martínez en desgrana alguns:
1. Transmetre-ho sovint com un retret.
(“Amb tot el que tens i no ho saps gaudir”).
D’aquesta manera ser afortunat acabarà sent més una càrrega que una oportunitat.
2. Triar pels fills.
De vegades els pares trien davant del dubte dels fills o per por que no decideixin bé. Això fa que se senten insegurs davant de diverses alternatives.
3. Corregir quan decideixen.
Això fa que demanen l’opinió dels altres i la consideren més important que la seva.
4. L’interès de les famílies perquè els fills ho facin tot i no es perden res.
Duts per la falta d’oportunitat que ells van poder tenir, li donen al fill l’“oportunitat” de fer-ho tot, provocant cansament i falta de motivació.
5. La falta d’esforç que se li demana al fill per optar a una “oportunitat” i que se supleix amb el dels pares.
L’entusiasme d’algunes famílies comporta que de seguida que el fill vol o demostra interès per qualsevol cosa, immediatament té preparat un professor, una activitat… Això fa que es transformi així en una altra obligació més i que perdi l’interès.
6. I, finalment, les expectatives.
Els pares senten el desig que els fills arriben lluny amb aquestes oportunitats. Com a conseqüència, els fills tiren la tovallola de seguida que veuen que no seran exitosos, o almenys no al nivell que els seus pares volen, i el resultat es converteix en més important que el gaudi de la pròpia activitat.
Passar temps en família: un regal per al futur
Construir records bells ens fa més feliços. Almenys, és el que sempre han afirmat des del Happiness Research Institute (Institut de Recerca sobre la Felicitat).
El seu director, Meik Wiking, que també és autor de The art of making memories (L’art de crear records), considera que la felicitat depèn de l’entorn, de les circumstàncies…, però també de “la nostra capacitat per generar i recuperar records feliços”.
Per generar aquest tipus de records és important compartir temps amb els nostres fills i filles. També que almenys una part d’aquest temps l’aprofitem de manera relaxada, empàtica, divertida i amorosa. “En donar-los temps i valorar aquest temps els estem dient que la família és important, que ells són importants i que el que diuen, senten o pensen és important. Els donarà molta més seguretat i serà un trampolí del qual impulsar-se a la vida”, ens diu la psicòloga Sonia Martínez.
Això els farà crear records que seran com una taula de salvació enmig de l’oceà, i també els farà que, encara que les coses no vagin bé, que se sentin igual de valuosos i continuïn avançant sense rendir-se, ja que les seves metes estaran clares i definides. “Si tenim un rumb, sabrem aprofitar qualsevol vent”.
Ensenyar-los a planificar també serà un regal per al seu futur: “El que planifiquem està en la nostra ment, i els recursos que tenim s’orienten a aconseguir-ho. Planificar amb ells els ajudarà a practicar-ho, els estarem donant valor i un hàbit que els servirà per a sempre”, ens recorda la psicòloga de Crece Bien.
I és que, quan planifiquem les activitats en família, els deures que faran, el temps per a donar el nostre suport a una veïna o ajudar en el barri, els estem facilitant que al final del dia se sentin útils i contents pel que han fet. “Dedicar temps en família per a mostrar gratitud per les oportunitats que ens brinda la vida, mostrar als nostres fills el que ells poden fer per a ajudar o cooperar perquè els altres tinguin oportunitats, són algunes accions que ajudaran als infants”.
Nosaltres, com Oliver Jeffers, continuem construint “un rellotge que marqui el nostre temps”.
